Premis UPC de Sostenibilitat i CampusLab 2024

La recent necessitat per desenvolupar noves vies que permetin reduir els residus sense perjudicar el medi ambient, ha fet que l’espècie Tenebrio molitor agafi popularitat.

Enllaç a UPCommons

Tot i que es coneix la seva capacitat per degradar diferents tipus de residus, entre ells plàstic, sorgeix la següent pregunta: realment aquesta espècie només és capaç de degradar residus plàstics? És eficaç amb altres residus? Així, com a objectiu principal es va avaluar la degradació de diferents residus (fems de cavall, fracció orgànica, tèxtils, plàstic i cartró compostable, envàs de poliestirè, pòsits de cafè i flocs de civada) per l’acció de larves de Tenebrio molitor a temperatura controlada 25ºC, dins de pots de vidre d’1L, entre 4 i 6 setmanes, i es va avaluar la supervivència, la pupació, la generació d’excrements i la transformació dels residus exposats.

A la primera prova es va avaluar la supervivència i la generació de pupes de les larves durant 4 setmanes amb residus tèxtils, flocs de civada, fracció orgànica, peladures de fruita i pòsits de cafè. La fracció orgànica no va presentar unes condicions adients i va tenir una elevada mortalitat i no va fer pupes, mentre que les peladures van presentar una elevada supervivència al final de la prova (75%) i els residus tèxtils i el cartró compostable, encara que amb baixa supervivència (14% i 31% respectivament) també van pupar (7% i 11%). L’addició de flocs de civada als residus tèxtils ha promogut la supervivència i la pupació. L’excés d’humitat de la fracció orgànica va generar fongs.

Els resultats obtinguts van servir de base per a desenvolupar les altres proves, on a més de la determinació de la supervivència i la pupació, també es va quantificar la generació d’excrements i de residu final no degradat. La segona prova, realitzada amb plàstic compostable, poliestirè amb flocs de civada, fracció orgànica, fracció orgànica amb flocs de civada i fems de cavall, posant més quantitat de residu que a la primera prova, va durar 6 setmanes. El percentatge de supervivència, es situa entre el 30% i el 66% però la pupació, amb valor màxim de 66% en la fracció orgànica amb flocs de civada, va ser notablement més baixa en el plàstic compostable, amb un valor del 5%. A la tercera prova, realitzada sobre tèxtil, cartró compostable, fracció orgànica i fems de cavall, es va posar més quantitat de larves i també va durar 6 setmanes.

La supervivència no presenta grans diferències, amb valors inferiors al 30% i del 8% en la fracció orgànica. La pupació es belluga entre el 7% i el 20%. La generació d’excrements per gram de larva va ser més elevada a la segona prova, sobre tot per al plàstic compostable (130 mg per gram de larva) i la fracció orgànica (250 mg per gram de larva). Dues de les conclusions més importants que es van obtenir és que alguns residus, com el pòsit del cafè, o almenys en les condicions en que es va fer la prova, no van ser adequats per al Tenebrio, i per contra, els residus tèxtils i el cartró compostable, materials que poden considerar-se de baixa degradabilitat, van mostrar bons resultats de supervivència i pupació, per tant s’obre una possible via de gestió per a aquests residus.

També s’ha observat que la presència de flocs de civada potencia la supervivència i la pupació quan es posa amb altres materials. També cal destacar una certa dispersió de les dades entre les repeticions, per la qual cosa en properes experiències caldria establir les condicions per reduir aquest impacte