- Quin objectiu persegueix la iniciativa?
L’objectiu principal “ARA al Besòs” consisteix en desenvolupar una recerca cooperativa i transformadora amb els agents i comunitats que viuen i treballen en l’àmbit geogràfic del Baix Besòs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest territori està conformat per barris de les ciutats de Barcelona, Sant Adrià del Besòs, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Aquest àmbit és conegut, d’una banda, com a l’eix de la vulnerabilitat degut als seus índex elevats de precarietat urbana i exclusió social i alhora, és un territori que destaca per la seva riquesa multicultural i el seu ric teixit associatiu i llegat històric dels moviments socials que el conformen. En aquest marc, el nostre projecte fomenta el treball arrelat i a llarg plaç per a introduir-se amb cura en el context comunitari i elaborar una recerca que, vinculada a la docència, sigui capaç d’establir vincles i aliances amb els principals agents locals. Aquesta implicació de les persones que habiten el lloc en la formació de futurs professionals de l’arquitectura i l’urbanisme pretén:
- +
-
+- Fomentar el compromís i la responsabilitat en la transferència, divulgació i retorn del coneixement generat.
-
+- Enfortir la col·laboració amb els programes docents del Màster en Intervenció Sostenible del Medi Construït (MISMEC) de l’ETSAV.
-
+- Cooperar en l’acció comunitària com a agent consultor extern des d’una perspectiva tècnica i propositiva.
- +
- +
- +
- En què consisteix i per què és innovadora?
“ARA al Besòs” consisteix en el desenvolupament dels següents eixos que defineixen a la vegada la seva capacitat d’innovació:
- +
-
+1) Vincle entre recerca i docència i treball a llarg termini: La proposta formula un programa docent que, des del marc del màster MISMEC, impulsa la recerca a partir de l'anàlisi, diagnosi, formulació d'estratègies i desenvolupament de projectes en els barris dels municipis del Baix Besòs (https://mismec.masters.upc.edu/ca). Des de les assignatures concretes de la línia internacional en anglès “City and Society” i “Re-generate”, s’elabora un programa teòric i pràctic basat en l'aprenentatge-servei amb estades de dos cursos acadèmics en cada un dels següents barris: El Besòs i el Maresme (2020-22) i La Verneda i la Pau (2023-25).
- +
-
+2) Equip interdepartamental i interdisciplinarietat dels àmbits de coneixement: L’equip de treball d’aquesta iniciativa es conforma a través de la col·laboració del PDI entre el Departament d’Urbanisme, Paisatge i Territori de l’ETSAV i el Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de la Comunicació de l’ETSAV. Aquestes mirades complementàries es manifesten en les assignatures respectives coordinades pels PDI responsables al màster i es col·labora durant tot el procés amb agents externs de l’àmbit de la política urbana i de l’administració, de la història i gestió cultural, del treball social i la intervenció comunitària, de l’activisme ciutadà i l’associacionisme, de la geografia, sociologia i antropologia, de l’art comunitari i del mon cooperatiu basat en l’economia social i solidària.
- +
-
+3) Creació d’estructures de recerca estables basades en la investigació-acció participada: A través d’una sèrie de convenis amb institucions públiques de l’Ajuntament de Barcelona, i amb acords de col·laboració amb entitats cíviques del teixit associatiu impulsem projectes de recerca-acció participada. En ells la perspectiva comunitària esdevé el punt de partida per l’elaboració de diagnòstics elaborats amb la implicació de grups locals, associacions veïnals i serveis tècnics de l'administració de cada barri. En aquest context s’emmarca la creació de la Càtedra Regeneració Urbana i Metropolitana del Besòs (en endavant RUMB), una col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la UPC, que des de l'ETSAV treballa i promou els projectes en l'àmbit del Baix Besòs. La càtedra està coordinada pel professor Adolf Sotoca, i Marta Serra forma part de l'equip de col·laboradores externes (https://rumb.upc.edu/). També s’ha establert un conveni de col·laboració entre el Museu de la Història de la Immigració de Catalunya (gestionat per l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs) i la UPC (ETSAV-MISMEC) fruit del vincle que hem establert amb el territori i l'afinitat temàtica i activitats de col·laboració precedents. (https://etsav.upc.edu/ca/noticies/0520)
- +
-
+4) Ciència ciutadana i ciència oberta aplicada a la recerca i docència del màster: D'acord amb la IAP, des de 2020 incorporem el mètode etnogràfic però també la observació participada per tal de vincular la realitat social amb el propòsit d’intervenció sostenible en el medi construït que planteja el màster. Encarem la qüestió de la justícia espacial des d’un enfoc sistèmic per generar consciència sobre les causes i conseqüències de la vulnerabilitat urbana com a debat polític, social i acadèmic. Aquest procés ens permet comprendre la complexitat de la naturalesa dels teixits urbans estudiats i presentar estratègies i propostes demillora de les condicions d’habitabilitat a les diverses escales de ciutat, de barri, de carrer, de bloc d’habitatge, de comunitat de veïns o de l’espai domèstic.Participem, a més, en diverses activitats culturals i de difusió, tals com visites comentades i rutes urbanes, algunes facilitades del Museu de la Història de la Immigració de Catalunya (MHIC) o xerrades amb tècnics de l’administració i representants de les entitats de veïns. Promovem la difusió i retorn del material generat a través d'una sèrie de gazettes o publicacions en format diari imprès accessibles al repositori obert UPCommons (http://hdl.handle.net/2117/408684 i https://upcommons.upc.edu/handle/2117/416988). La cerca d’ajuts en permet aplicar i assentar aquesta metodologia de treball que inclou entrevistes, enregistrament de fonts orals (per ex. “Conviure al Besòs. Una diagnosi participada”: https://zonavideo.upc.edu/video/6659fefb4f108c1b06312726), producció de fonts primàries, cartografies crítiques (per ex. “El mapa de la Verneda de Sant Martí vist pels seus infants”: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/427462), anàlisi comparat del resultats, infografies, documents científico-tècnics de retorn i tallers amb col·lectius específics.
- +
-
+5) Extensió de la recerca, transferència i impacte: L’equip coordinador d'aquesta proposta presentada ha participat en les primeres jornades de Transformació i Compromís social de la UPC (2022) i en el XI Congrés Nacional i V Internacional d'Aprenentatge Servei (ApS) Universitari (2023). També ha impulsat i coordina el projecte europeu WECARE (Warding Ecosystem Commons through Action-Research Education) (2024-2026) (IP A.Sotoca) que pren el Baix Besòs com a cas a comparar amb barris d’altres ciutats europees com Cracovia i Bucarest, on les característiques habitacionals i la condició de perifèria es fa palesa en les formes de vida però també en l'emergència de múltiples iniciatives veïnals que emprenen accions vinculades amb la gestió sostenible dels seus recursos (https://wecare.upc.edu/). També ha coordinat l’exposició i presentació del llibre “Barcelona, Besòs. Ecologies Corrents al Centre Cívic del barri del Besòs i el Maresme” (Sotoca 2024) (https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/elbesosielmaresme/p/59242/exposicio-conviure-al-besos-barcelona-besos-ecologies-corrents) En curs s’està treballant en l’edició d’una nova Gazeta Verda (2025), un vídeo-documental per al barri de La Pau (2025) i una exposició semi-permanent al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, que es preveu sigui inaugurada a inicis de juliol de 2025
- +
- +
- Qui hi participa de la comunitat UPC?
- Càtedra RUMB (Càtedra de Regeneració Urbana i Metropolitana del Besòs amb l’Ajuntament de Barcelona): coordinada per Adolf Sotoca. La càtedra és una iniciativa nova (2024) pionera que busca transformar l’àmbit del Baix Besòs en un espai més sostenible, habitable i equitatiu.
-
+- Centre de Cooperació i Desenvolupament de la UPC (CCD) (ajuts 2022 i 2024) en la modalitat “cooperació local i contextos d'exclusió social”.
-
+CRAL (Centre de Recerca i Serveis per a l'Administració Local) de l’ETSAV.
-
+- Adolf Sotoca Garcia, membre del grup de recerca en Urbanisme (GRU) del Departament d’Urbanisme, Paisatge i Territori (DUPT), especialitzat en regeneració urbana, comuns ambientals, raó pràctica i urbanisme. És coordinador del màster MISMeC i director de la càtedra RUMB. Coordina l’assignatura Re-generate del MISMEC.
-
+- Marta Serra Permanyer, membre del grup de recerca Arquitectura, Ciutat i Cultura (ACC) del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de la Comunicació (THATC), especialitzada en disseny comunitari, espai públic, pràctiques artístiques, recerca-acció participada, teoria i història de l'arquitectura i la ciutat. És coordinadora del curs City and Society del MISMEC.
- +
- Quins actors externs a la UPC hi participen (si escau(?
- Col·laboracions a través de conveni amb la UPC: Ajuntament de Barcelona (2024-2027); Institut Municipal d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona (2021-2024); Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MHIC) de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs (2025-2028).
-
+- Col·laboracions continues en el territori i implicades en la organització de tallers i xerrades: Pla d’Acció Comunitària de la Verneda i la Pau de l’Associació Àgora i finançat per l’Ajuntament de Barcelona (2023-2025); MITO col·lectiu artístic per a la pràctica comunitària (2024-2026); Associació de Veïns i Veïnes del Barri de La Pau (2023-2025); Associació de Veïns i Veïnes del barri del Besòs (2020-2023); Associació de Veïns i Veïnes del barri del Maresme (2020-2024); Casal de barri del Besòs (2024-25); Centre Cívic del Besòs i el Maresme (2024); Coordinadora d’Associacions de Veïns del Baix Besòs (2025-26).
-
+- Entitats que han participat del treball etnogràfic (entrevistes i tallers in-situ entre 2020 i 2025): Menjador Solidari Gregal; Associació de consum ecològic Tirabec; Hort Fortalesa; Ca l’Isidret; Associació de Comerciants, Associació Dahira Jazbul Khoulob; Associació Aire Net; Fundació Martinet Solidari; Punt Info Jove Sant Martí; Associació de dones Ambar Prim; Jubilados Macosa-Alstom (plataforma contra l’amiant); Ça Kanam - Associació de dones senegaleses; Antígona; Manos de Fatima; Servei de Convivència a la Franja Besòs del Districte de Sant Martí; Escola d’Adults CFA la Pau; Espai autogestionat TMDC (La Verneda); Associació Uruguayo Catalana “Los botijas”; Escola pública La Pau; Casal Cívic i Comunitari La Pau; Drom Kotar Mestipen - Asociación Gitana de Mujeres.
- En quins conceptes es preveuen utilitzar els 2000 € del premi durant el 2025?
“ARA al Besòs” preveu la inversió d’aquests recursos per a reforçar i invertir en la transferència de coneixement generat en el marc acadèmic al teixit local i entitats col·laboradores del territori estudiat. Per mitjà de la contractació d’una beca d’Iniciació a la Recerca amb alumnat del propi MISMEC-ETSAV. Aquests fonts serviran a la vegada per editar, publicar i difondre els resultats dels processos de diagnosi participada que volem continuar desenvolupant en barris vulnerables del Baix Besòs. Mitjançant la publicació d’un nou exemplar de la Gaseta Verda i l’enregistrament del treball de reconeixement arquitectònic i etnogràfic podrem continuar donant veu a les comunitats locals i empoderar-les en la conscienció i presa de decisions respecte dels reptes socioambientals als quals s’enfronten.
-
+També es preveu contractació de xerrades d’experts locals que puguin ser útils a la formació de l’estudiantat.
- +
- Entre quines dates es desenvolupa la iniciativa?
La iniciativa s’activa el curs acadèmic 2020, moment en què s’inaugura la línia internacional en anglès del Màster en Intervenció Sostenible en el Medi Construït, i en aquest marc s’implementen les assignatures City and Society i Re-generate, entre d’altres. D’ençà, els cursos 2020-2022 han estat dedicats a l'exploració del barri del Sud-Oest del Besòs de Barcelona; els cursos 2023-25 al barri de La Pau i la Verneda; i el proper curs acadèmic s’ubicarà entre els termes municipals de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Tant els convenis establerts com la consolidació de la càtedra ofereixen un marc temporal futur i estable per a donar continuïtat a aquesta iniciativa docent.
- Quin impacte té la iniciativa en la perspectiva de gènere, la sostenibilitat, la inclusió i/o l'equitat?
a) Foment de la igualtat de gènere: El projecte té en compte l'Estratègia d'Igualtat de Gènere en la Ciència (EIGEC) aprovada pel CIRI (2024) i el Pla d'Igualtat 2022-2026 de la UPC per a la recerca i la transferència. L’equip promotor d’aquesta iniciativa té experiència en formació i recerca en pensament feminista i estudi de les dones així com també en comunicació no violenta i mediació comunitària. En aquest sentit, el projecte vetlla per evitar imatges estereotipades de col·lectius minoritzats amb qui entrem en contacte per a la recerca-acció.
- +
-
+b) Impacte en la inclusió i equitat social: La iniciativa implementa protocols de recerca ètica d’acord amb els criteris de la UPC per al tractament de dades. S'apliquen protocols per tal d'exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició i limitació del tractament de la informació generada. A la vegada es promou el llenguatge inclusiu, el dret a l’anonimat, i es posa atenció en evitar el llenguatge sexista i no androcènctric. El projecte també s'acull als eixos de promoure la igualtat en la cultura de la UPC en la presa de decisions, en la carrera acadèmica i professional i tracta de promoure una recerca lliure de violències i discriminacions. Des d’un punt de vista interseccional, la iniciativa integra visions diverses des d'un punt de vista interdisciplinari, i en aquest sentit, la participació comunitària ha permès registrar i generar un coneixement situat fruit de la participació d'actors múltiples i en ocasions discriminats. Molts d'ells vetllen per a projectes d'inclusió social i la pròpia iniciativa contribueix a donar-los visibilitat en el món acadèmic. També destaca la vocació de la transformació social del projecte, ja que el vincle amb el lloc està centrat en les persones i en l'impacte que la transformació física/ambiental i l'ocupació del territori té en elles, en les seves vides, i en les seves identitats. Però també a la inversa. En aquest sentit, la col·laboració amb la ciutadania enriqueix les investigacions amb noves perspectives i dades, i contribueix a una ciència més democràtica i inclusiva, on la ciutadania es pot sentir partícip i compromesa amb els resultats.
- +
-
+c) Impacte en la sostenibilitat socio-ambiental : L’àmbit del Baix Besòs ha estat, és i serà l’escenari de canvis molt profunds que afecten l’habitabilitat urbana a la Barcelona metropolitana. Es tracta d’un territori amb una excepcional concentració d’infrastructures vinculades amb la mobilitat, la gestió de residus, la producció i distribució d’energia o l’abastament i tractament d’aigua. Alhora, el Baix Besòs és un àmbit en constant transformació on és necessària la rehabilitació d’un parc residencial en condicions precàries i l’actualització d’un teixit industrial a reconfigurar. Ens trobem, per tant, en un territori on es donen a la vegada grans oportunitats de millora i alguns riscos que poden agreujar l’exclusió social i ambiental. ARA al Besòs entoma el repte i vol contribuïr a una sostenibilitat ambiental i predistribució social justa i conscient. El propi marc acadèmic i docent de la iniciativa situa aquest impacte com a clau i com a propòsit, ja que el MISMEC ofereix un marc teòric i pràctic per a analitzar la sostenibilitat ambiental i elaborar estratègies i projectes enfocats en el tancament dels cicles i fluxes metabòlics de l’entorn construït, de la ciutat. El paper de les persones, de l’energia, de l’aigua, de l’alimentació, de la mobilitat o de la producció i la gestió material són aspectes que guien les diagnosis elaborades amb els agents col·laboradors.
- +
- Quins Objectius de Desenvolupament Sostenible desenvolupa la teva iniciativa?
-
ODS 1. Fi de la pobresa
ODS 4. Educació de Qualitat
ODS 5. Igualtat de Gènere
ODS 6. Aigua Neta i Sanejament
ODS 7. Energia Assequible i No Contaminant
ODS 10. Reducció de les Desigualtats
ODS 11. Ciutats i Comunitats Sostenibles
ODS 13. Acció pel Clima
ODS 16. Pau, Justícia i Institucions Sòlides
ODS 17. Aliança per a Aconseguir els Objetius
Compartir