Revisió dels Estatuts de la UPC
Digues-hi la teva!
TÍTOL III. Capítol 3. Recerca, desenvolupament i innovació
Article 156. Principis generals
La recerca és una funció fonamental de la Universitat que té com a objectiu generar nou coneixement científic, tecnològic, humanístic, artístic o cultural, incorporar-lo a la docència i transferir-lo a la societat. La Universitat assumeix i garanteix la llibertat de recerca en el seu si. Alhora, en el marc dels plans estratègics de la Universitat, el Consell de Govern impulsa una política pròpia de recerca i d’innovació en els àmbits que es consideren especialment rellevants. La Universitat promou la relació entre la recerca i les necessitats socials, econòmiques i culturals, i vetlla perquè la recerca que s’hi du a terme contribueixi al desenvolupament humà sostenible, fomenti la pau, sigui responsable i afavoreixi la disminució de les desigualtats socials i econòmiques entre les persones i entre els pobles. La Universitat no ha de participar en projectes de recerca que tinguin finalitats bèl·liques. El Comitè d'Ètica de la Universitat promou les bones pràctiques científiques seguint els principis establerts en el Codi d'integritat de la recerca de la Universitat.
Article 157. Foment de la recerca
La Universitat fomenta que el personal docent i investigador i les unitats de recerca participi en les accions de finançament competitiu de la recerca, i l’ajuda a participar-hi. Així mateix, fomenta la subscripció de convenis i contractes, amb entitats públiques o privades, i promou els contactes amb socis internacionals per reforçar la presència de la Universitat en l’àmbit internacional de la recerca.
Article 158. Foment de la participació de l’estudiantat en les tasques de recerca
La Universitat fomenta la formació en recerca en els ensenyaments i la participació de l’estudiantat en les tasques de recerca amb finalitats formatives.
Article 159. Ciència oberta i ciència ciutadana
La Universitat promou la ciència oberta mitjançant la publicació científica en accés obert, en què les dades de recerca són trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables. Els criteris de la Universitat per a l’avaluació de la recerca tenen en compte els preceptes de la ciència oberta. Per això, la Universitat fomenta que tota la comunitat universitària assoleixi habilitats en ciència oberta i proporciona les infraestructures i el suport necessaris a l’activitat investigadora. La Universitat promou la ciència ciutadana com a eina de generació de coneixement compartit amb la ciutadania i la seva aplicació als reptes de la societat col·laborant amb els actors socials i les administracions.
Article 160. Avaluació de la recerca de la Universitat
El Consell de Govern, amb l’informe del Consell Social, estableix els criteris per avaluar periòdicament el conjunt d’activitats de recerca, desenvolupament, innovació, transferència i valorització del coneixement que s’hi fan. L’avaluació fomenta la transparència i permet que la Universitat pugui prendre decisions en matèria de política científica.
Article 161. Organització i gestió de la recerca
La Universitat es dota de les unitats administratives i de les estructures d’organització adients per garantir un suport adequat al personal docent i investigador en la seva activitat de recerca, desenvolupament, innovació i transferència i intercanvi de coneixement. Sens perjudici de la recerca individual lliure, la recerca s'estructura, principalment, en grups de recerca, com també en les unitats o estructures que la Universitat, amb aquesta finalitat i d'acord amb aquests Estatuts, pugui crear o en què pugui participar. El catàleg dels grups de recerca de la Universitat inclou els grups de recerca que compleixen les condicions que estableix el Consell de Govern el qual també defineix el procediment per dur a terme les altes, les baixes i les modificacions d’aquest catàleg.
El debat es va tancar el 26/11/2024 07:32 amb aquestes conclusions:
Ja no est pot intervenir en aquest debat però sí consultar les aportacions.
Gràcies per participar-hi.
Recordeu sempre llegir primer els comentaris de la plataforma i complementar-los més que no pas obrir un nou fil de conversa. Feu crítiques constructives i vetlleu pel bon desenvolupament dels debats.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Tancar el debat
Quin és el resum o conclusions d'aquest debat?
Detalls del comentari
Estàs veient un sol comentari
Mostra tots els comentaris
Conversa amb Jordi Cortadella
Com a president del Comitè d'Ètica de la UPC, voldria aportar una proposta que va ser debatuda en el si del comitè.
A causa de la llargada de la proposta, podeu trobar una explicació més detallada aquí:
https://www.cs.upc.edu/~jordicf/etica/estatuts.html
A l’article 156 es proposa substituir el text:
La Universitat no ha de participar en projectes de recerca amb finalitats bèl·liques
pel text:
La Universitat no ha de participar en projectes de recerca que suposin una vulneració dels drets humans ni en projectes de recerca que tinguin finalitats bèl·liques, llevat de casos molt excepcionals que puguin ser degudament justificats sobre la base de la defensa dels drets humans. La Universitat garantirà el dret a l'objecció de consciència d'aquella persona que consideri injustificada aquesta excepcionalitat per a participar en un projecte de recerca. L'objecció de consciència no ha de suposar cap repercussió negativa sobre els drets, funcions i lloc de treball de la persona objectora
No acabo de veure el tema de l'objecció de consciència. Pel que jo sé, la participació de les persones en un projecte de recerca és totalment voluntària. El PDI funcionari proposa/escull les convocatòries dels projectes en què vol participar. I si es tracta d'un investigador contractat, el normal és que el seu cost vagi contra el projecte en què haurà d'investigar pel que en el moment de la selecció ja sap si el projecte encaixa amb els seus estàndards ètics i morals. Per tant no veig en quins casos es podria garantir de facto el tema de l'objecció de consciència, perquè uns ja tenen la capacitat de decidir en quins projectes participen, i els altres ho poden decidir en el moment de la seva contractació i abans de tenir vinculació laboral amb la UPC.
L'objecció de consciència pretén cobrir tots els possibles casos que es puguin donar a la universitat. En el moment de la contractació potser no es poden anticipar certes circumstàncies que es donaran en el futur. Per exemple, hi pot haver dependències jeràrquiques entre persones (director de tesi - doctorand). Imaginem que el director demana que un doctorand participi en un nou projecte que arriba després d'haver iniciat la tesi doctoral.
També es poden donar casos on la finalitat bèl·lica no era prevista inicialment, però es fa evident durant l'execució del projecte. Per exemple, es pot desenvolupar una tecnologia amb finalitats civils que podria arribar a ser estratègica en un context bèl·lic. En el moment de conèixer aquest possible ús dual, un investigador hauria de poder exercir el seu dret d'objecció i aturar la seva participació en el projecte, si ho creu convenient.
Tenir l'empara dels estatuts ajuda a poder exercir el dret a l'objecció quan es donin les circumstàncies.
Em sembla molt adequada i pertinent la proposta i animo al Claustre a considerar la seva inclusió.
És un debat important, i aquest article ha de ser millorat en el sentit d'assegurar-nos que la UPC treballi per la pau i els drets humans, tal com ens demana els articles 2 i 18 de la LOSU, que no dona peu a excepcions.
El debat dins el comitè d'ètica segur ha sigut molt interessant. Només he de discrepar en una conclusió fonamental del comitè: Els militars posen mines antipersones, els civils les desactiven. La guerra biològica la fan els militars, els antídots els fan els civils.
No es pot permetre cap escletxa dins el món universitari per permetre cap recerca militar, bèl·lica o genocida.
Recerca amb finalitats bèl·liques sobre la base de la defensa dels drets humans és un oxímoron. Permetre això és anar cap enrere. Ens hem d'assegurar de no fer recerca amb finalitats violentes ni amb institucions que utilitzin la violència.
Abans els ministeris es deien de la guerra, ara es diuen de defensa. Eufemismes, neollengua. L'activitat universitària ha d'estar sempre contra tota violència.
Si estem d’acord que la recerca que es fa a la Universitat ha de contribuir al desenvolupament humà sostenible i fomentar la pau, no es poden acceptar excepcions a la participació en projectes de recerca que tinguin finalitats bèl·liques.
La història de la humanitat ens ha demostrat en moltes ocasions que la pau no es defensa amb la guerra, que la violència porta més violència, que armar-se amb el pretext de la defensa és una contradicció en si mateix.
Crec que, en un món on la pau és fràgil, cal ser contundent amb la cultura de la pau i, per tant, s’hauria de mantenir el text original, tot i que, veig bé incorporar, a més a més, la vulneració dels drets humans.
La recerca vinculada a pal·liar els efectes adversos de l’activitat bèl·lica, com l’exemple del desenvolupament de tecnologia per desactivar mines antipersones o altres com el desenvolupament de tecnologia de suport als refugiats, zones en conflicte, etc. té cabuda amb el redactat actual, ja que no és una finalitat bèl·lica (per fer la guerra) sinó per millorar les condicions de vida dels que han patit la guerra.
Ara bé, considerant aquesta diversitat d’escenaris i contextos en què es pot plantejar la recerca en aquest àmbit, trobo encertada la proposta de garantir el dret a l’objecció de consciència, ja que hi pot haver projectes on la finalitat bèl·lica en un inici podria estar amagada.
Em sembla necessari incloure la vulneració dels drets humans a l'article 156. Evitaria obrir la porta a excepcions i no posaria la frase: llevat de casos molt excepcionals que puguin ser degudament justificats sobre la base de la defensa dels drets humans. També em sembla bé que els estatuts recullin el dret a l'objecció de consciència.
Carregant els comentaris ...