Revisió dels Estatuts de la UPC

No acabo de veure el tema de l'objecció de consciència. Pel que jo sé, la participació de les persones en un projecte de recerca és totalment voluntària. El PDI funcionari proposa/escull les convocatòries dels projectes en què vol participar. I si es tracta d'un investigador contractat, el normal és que el seu cost vagi contra el projecte en què haurà d'investigar pel que en el moment de la selecció ja sap si el projecte encaixa amb els seus estàndards ètics i morals. Per tant no veig en quins casos es podria garantir de facto el tema de l'objecció de consciència, perquè uns ja tenen la capacitat de decidir en quins projectes participen, i els altres ho poden decidir en el moment de la seva contractació i abans de tenir vinculació laboral amb la UPC.

L'objecció de consciència pretén cobrir tots els possibles casos que es puguin donar a la universitat. En el moment de la contractació potser no es poden anticipar certes circumstàncies que es donaran en el futur. Per exemple, hi pot haver dependències jeràrquiques entre persones (director de tesi - doctorand). Imaginem que el director demana que un doctorand participi en un nou projecte que arriba després d'haver iniciat la tesi doctoral.

També es poden donar casos on la finalitat bèl·lica no era prevista inicialment, però es fa evident durant l'execució del projecte. Per exemple, es pot desenvolupar una tecnologia amb finalitats civils que podria arribar a ser estratègica en un context bèl·lic. En el moment de conèixer aquest possible ús dual, un investigador hauria de poder exercir el seu dret d'objecció i aturar la seva participació en el projecte, si ho creu convenient.

Tenir l'empara dels estatuts ajuda a poder exercir el dret a l'objecció quan es donin les circumstàncies.

És un debat important, i aquest article ha de ser millorat en el sentit d'assegurar-nos que la UPC treballi per la pau i els drets humans, tal com ens demana els articles 2 i 18 de la LOSU, que no dona peu a excepcions.
El debat dins el comitè d'ètica segur ha sigut molt interessant. Només he de discrepar en una conclusió fonamental del comitè: Els militars posen mines antipersones, els civils les desactiven. La guerra biològica la fan els militars, els antídots els fan els civils.
No es pot permetre cap escletxa dins el món universitari per permetre cap recerca militar, bèl·lica o genocida.
Recerca amb finalitats bèl·liques sobre la base de la defensa dels drets humans és un oxímoron. Permetre això és anar cap enrere. Ens hem d'assegurar de no fer recerca amb finalitats violentes ni amb institucions que utilitzin la violència.
Abans els ministeris es deien de la guerra, ara es diuen de defensa. Eufemismes, neollengua. L'activitat universitària ha d'estar sempre contra tota violència.

Si estem d’acord que la recerca que es fa a la Universitat ha de contribuir al desenvolupament humà sostenible i fomentar la pau, no es poden acceptar excepcions a la participació en projectes de recerca que tinguin finalitats bèl·liques.
La història de la humanitat ens ha demostrat en moltes ocasions que la pau no es defensa amb la guerra, que la violència porta més violència, que armar-se amb el pretext de la defensa és una contradicció en si mateix.
Crec que, en un món on la pau és fràgil, cal ser contundent amb la cultura de la pau i, per tant, s’hauria de mantenir el text original, tot i que, veig bé incorporar, a més a més, la vulneració dels drets humans.

La recerca vinculada a pal·liar els efectes adversos de l’activitat bèl·lica, com l’exemple del desenvolupament de tecnologia per desactivar mines antipersones o altres com el desenvolupament de tecnologia de suport als refugiats, zones en conflicte, etc. té cabuda amb el redactat actual, ja que no és una finalitat bèl·lica (per fer la guerra) sinó per millorar les condicions de vida dels que han patit la guerra.
Ara bé, considerant aquesta diversitat d’escenaris i contextos en què es pot plantejar la recerca en aquest àmbit, trobo encertada la proposta de garantir el dret a l’objecció de consciència, ja que hi pot haver projectes on la finalitat bèl·lica en un inici podria estar amagada.